Espero que us hagi agradat!
Sis hindús savis, dedicats a l'estudi, van voler saber què era un elefant. Com que eren cecs, van decidir fer-lo mitjançant el tacte. El primer va arribar al costat de l'elefant, va xocar contra el seu ample i dur llom i va dir: «Ja veig, és com una paret». El segon, palpant l'ullal, va cridar: «Això és tan agut, rodó i llis que l'elefant és com una llança». El tercer va tocar la trompa retorçada i va cridar: «Déu em lliuri! L'elefant és com una serp». El quart va estendre la seva mà fins al genoll, va palpar entorn i va dir: «Està clar, l'elefant, és com un arbre». El cinquè, que casualment va tocar una orella, va exclamar: «Encara el més cec dels homes s'adonaria que l'elefant és com un ventall». El sisè, qui va tocar l'oscil·lant cua va dir: «L'elefant és molt semblat a una soga».
I així, els savis havent-se adonat de que tots teníen opinions ben diverses, van decidir no discutir, simplement es van escoltar i es van adonar que tansols havíen d'ajuntar tots els punts de vista per poder contruïr una única figura de com és l'elefant.
Atribuïda a Muhammed Jalal al-Din Rumi, sufí persa del s. XIII.
